«Profe, no entenc l'enunciat»
Per què fallen els plans de lectura a les Balears, què ens diu la neurociència i per què el problema comença molt abans de l'ESO.
Si al teu institut sents aquesta frase cada dia, et vull dir dues coses. La primera: el problema no és només de l'alumne. La segona: tampoc no és culpa teva.
Fa 44 anys que treball en patologia del llenguatge oral i escrit. He vist passar lleis, reformes, plans lectors i modes pedagògiques. I he vist una cosa que gairebé mai no canvia: l'alumne que a 4t d'ESO no entén un enunciat de Física gairebé sempre va ser un infant que a 1r o 2n de Primària llegia amb esforç, endevinava paraules i arribava esgotat al final de cada frase. Ningú no ho va detectar a temps, o es va detectar i no hi havia amb què intervenir.
A Secundària és on es fa visible.
Què passa al cervell d'aquest alumne
Llegir no és natural. El cervell no porta de sèrie un circuit per a la lectura: l'ha de construir, connectant les àrees visuals amb les del llenguatge oral, i això només passa amb un ensenyament explícit i sistemàtic.
A Primària, aquest circuit es construeix o no es construeix:
- Si l'infant no automatitza la relació entre sons i lletres, llegir li costa un esforç enorme.
- Si llegir li costa tant, la memòria de treball se li omple desxifrant paraules i no queda espai per al significat.
- Si no comprèn, llegeix menys. Si llegeix menys, aprèn menys vocabulari. I sense vocabulari, el text acadèmic de l'ESO és un mur.
És un cercle, i cada curs que passa és més difícil trencar-lo. L'alumne que gasta tota la seva energia a desxifrar les paraules no té energia per entendre el que diuen.
Sembla que l'alumne d'ESO que no entén els textos simplement no hi té interès. Però en la majoria dels casos la manca de motivació és la conseqüència, no la causa: ningú no vol fer durant hores una cosa que li resulta esgotadora i en què sempre fracassa.
El català i el castellà tenen ortografies transparents, molt més regulars que l'anglès. Un infant ben ensenyat pot descodificar amb soltesa en molt poc temps. Si aquí fallam, no és per la llengua. És per com ensenyam.
Les dades de les Balears
L'abandonament educatiu prematur ha baixat, i és una bona notícia, però continua per damunt de la mitjana estatal. La comprensió lectora i l'abandonament escolar van junts: l'alumne que no entén el que llegeix acaba despenjant-se.
S'ha intentat? Sí. Diverses vegades.
Fa quinze anys, la Conselleria i la UIB varen posar en marxa un pla de lectoescriptura per al segon cicle de Primària. Varen formar mestres i psicopedagogs amb un títol d'expert universitari, el pla va arribar a 132 centres i va tenir un pressupost d'uns 700.000 euros. Segons la mateixa Conselleria, les avaluacions mostraven millores en lectura i escriptura.
Què se'n va fer, d'aquell pla? Es va avaluar a llarg termini? Es va mantenir el que funcionava?
Avui tenim el Programa de Reforç de la Competència Lectora, finançat pel Ministeri. I tots els centres han de tenir un Pla de Lectura de Centre, que en la normativa es recolza sobretot en fons de biblioteca, clubs de lectura i racons lectors.
Fomentar el gust per llegir està molt bé. Però no es pot gaudir del que no se sap fer. L'hàbit lector no substitueix l'ensenyament explícit de la descodificació, la fluïdesa i el vocabulari. I un programa que no s'avalua amb dades d'aprenentatge real no sap si funciona.
El talent és aquí
Vull ser just: a les Balears hi ha mestres, logopedes, orientadors i professors de Secundària molt ben preparats. Gent que s'ha format pel seu compte, ha llegit la recerca i fa anys que fa una feina excel·lent a la seva aula, moltes vegades sense suport.
La pregunta és si el nostre sistema de formació permanent sap trobar aquesta gent i posar-la al capdavant.
Els assessors dels CEP s'elegeixen en comissió de serveis, amb valoració de mèrits, defensa d'un projecte i una entrevista personal. És un procediment formalment correcte. Però els resultats ens obliguen a preguntar-nos si prioritzam l'especialització acreditada en ciència de la lectura o l'afinitat amb les línies que marca l'Administració a cada moment. Si després de quinze anys de plans i programes la comprensió lectora continua baixant, alguna cosa en la manera d'elegir, formar i avaluar no funciona.
El mètode LEK® (Lectura y Escritura por Kinestemas) el vaig crear aquí, com a logopeda funcionari de la Conselleria d'Educació de les Illes Balears. Avui s'aplica a Texas.
Ningú no és profeta a la seva terra, diu la dita. Però un sistema educatiu no es pot permetre que el coneixement que es genera a les seves pròpies aules hagi d'anar-se'n a fora per ser escoltat.
Andrés Marín-Palomar
Es tracta que la qualitat compti més que la proximitat.
Queixar-se no és una estratègia. La neurociència de la lectura, sí.
Amb aquest post començ una sèrie per a docents i famílies cansats de pedaços que volen respostes amb base científica, d'Infantil a l'ESO. Res de teoria abstracta: pràctica que puguis dur a l'aula dilluns.
Full de ruta de la sèrie
- 1Aquest post: el diagnòsticPer què fallen els programes i què ens diu la neurociència.
- 2Primària, on tot començaConsciència fonològica, descodificació i fluïdesa en llengües transparents: com construir bé el circuit lector des del principi.
- 3El declivi silenciósCom reactivar la comprensió a l'ESO quan la sobrecàrrega cognitiva l'«apaga», sense infantilitzar l'alumne.
- 4L'aula bilingüe realCatalà, castellà i altres llengües: com aprofitar el control executiu del cervell bilingüe en lloc de veure'l com un obstacle.
- 5Quan l'escriptura s'enfonsaDificultats específiques d'aprenentatge sense detectar i per què una escriptura no automatitzada impedeix redactar textos coherents.
Entendre com aprèn a llegir el cervell
Per deixar d'improvisar cal entendre com aprèn el cervell a llegir, a escriure i a manejar dues o més llengües. Per això vaig escriure Mente bilingüe: un marc neurocientífic clar, sense mites pedagògics, pensat per a mestres, professors, logopedes i famílies, amb eines per intervenir des d'Infantil fins a Secundària. Disponible en castellà i en anglès a Amazon Espanya.
Quin programa de lectura s'aplica al teu centre? Has rebut mai formació sobre com s'ensenya a llegir segons l'evidència? Explica-m'ho als comentaris.
I si coneixes un mestre o un professor que fa anys que ho fa bé sense que ningú li ho reconegui, comparteix-li aquest post. Se'l mereix.
- Resultats de PISA 2025 a les Balears: La Voz de Ibiza i Mallorca Global Mag.
- Resultats de PISA 2022 a les Balears: Noudiari.
- Abandonament educatiu prematur el 2025: Mallorcadiario, amb dades del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports.
- Pla de lectoescriptura de 2009-2011: Última Hora (18/09/2010).
- Programa de Reforç de la Competència Lectora: Servei d'Innovació Educativa, CAIB.
- Selecció d'assessors de formació dels CEP: BOIB, convocatòria de 2014.
No hay comentarios:
Publicar un comentario